Que del renaixement literari es va oblidant, encara que abans ens havia agradat, una literatura que tenia que està inspirada en el poble, les costums, les alegries, les tristeses, es va fer un “conreu d’hivernacle”, en part culpa del romanticisme francès.
Diu que és important que és tingui en compte el passat en cas de que sigui bo, però que si és dolent és millor oblidar-ho i començar de nou.
La classe baixa, la massa anònima, la que els últims anys s’havia endut la pitjor part, perquè és l’única que ens pot donar saba nova per reanimar l’esperit de Catalunya.
Les nacions del Nord. Perquè diu que és un bon camí a seguir per a la regeneració de Catalunya
-El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou.
-Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo...
-La reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.
-La creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten.
-No cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia.
-Tenim que girar els ulls vers la massa anònima.
