miércoles, 1 de diciembre de 2010

Jaume Brossa “Viure del passat”

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Que del renaixement literari es va oblidant, encara que abans ens havia agradat,  una literatura que tenia que està inspirada en el poble, les costums, les alegries, les tristeses, es va fer un “conreu d’hivernacle”, en part culpa del romanticisme francès.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Diu que és important que és tingui en compte el passat en cas de que sigui bo,  però que si és dolent és millor oblidar-ho i començar de nou.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
La classe baixa, la massa anònima, la que els últims anys s’havia endut la pitjor part, perquè és l’única que ens pot donar saba nova per reanimar l’esperit de Catalunya.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del Nord. Perquè diu que és un bon camí a seguir per a la regeneració de Catalunya

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
-El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou.
-Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo...
-La reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.
-La creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten.
-No cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia.
-Tenim que girar els ulls vers la massa anònima.   

Santiago Rusiñol

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes
Societat
poesia prosa
 sol i llumboira
 imaginaciosentit comú
 art per artart comerç
"pervindre" present
somni realitat

don Quixots
 sancho panza

simbolistes
 decaiguts
 Cosmopilísmeamor a la província (Catalunya, etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil·litat, el somni, la minoria, que és capaç d'entendre un text poètic.
Prosa: és refereix a la massa anònima.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Sí ,per que al text s'anomena la "Santa Poesia" i la "Santa Lluita".

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
La societat burgesa, les actituds que mostren és una actitud de menyspreu.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
 A tenir sempre un lloc on estar i poder desafurgar-se.